Vés al contingut
Imatge representativa del contingut
Portada del llibre
Kentukis
Autor/a
Schweblin, Samanta

Narrativa per llegir amb manteta i té! [Nadal 19]

Un any més us portem les nostres recomanacions pel nadal, unes recomanacions pensades sobre tot en clau d'històries que ens atrapin i de les quals sigui impossible separar-se. Històries que ens convidin a la lectura compulsiva però, això si, a una lectura envoltada de manteta i un té (o cafè) ben calent.

Aquí teniu, doncs,  les nostres vuit recomanacions per a un nadal ple de lectures!

Kentukis de Samanta Schweblin

En aquesta novela, l'escriptora argentina Samanta Schweblin construeix una novel·la a mig camí entre la distopia i la ciència ficció. Una història de vides cruades on diferents personatges de diferents origens i classe social, entren en contacte mitjançant un nou dispositu dotat de l'última tecnologia: els kentukis. A través d'aquests dispositius que prenen la forma d'inofensia i amistosa mascota, milers de persones tenen accés remot a la intimitat dels altres. Kentukis és una distopia que fuig d'un missatge tecnofobic aleccionador per plantejar, en canvi, una sèrie de preguntes sobre l'ésser humà i la seva relació amb les noves tecnologies.

 

Les nostres riqueses de Kaouther Adimi

L’estiu del 2017 un estudiant rep l’encàrrec de buidar una petita llibreria d’Alger que s’ha de convertir en una botiga de bunyols. Es tracta de la casa de lletres que Edmond Charlot va obrir l’any 1936 amb una idea revolucionària: instaurar un espai cultural i literari en un país convuls i conformista. La presència d’un inquietant guardià de la llibreria destorbarà la tasca del jove i li farà descobrir el poder de la literatura com a generador de memòria col·lectiva. 

Kaouther Adimi barreja passat i present, realitat i ficció, per explicar-nos la història de la llibreria i editorial que va esdevenir punt de trobada d’autors com Saint-Exupéry i André Gide, i que va desafiar la censura publicant el primer text d’Albert Camus. Amb sensibilitat i destresa l’autora guia el lector  pels carrers d’una ciutat on un home somiava reunir totes les veus del Mediterrani.

 

Illska. La Maldad  de Eirikur Orn Norddal 

Agnes i Ómar es coneixen una gèlida matinada al centre de Reykjavík. Tres anys després, Omar, amb la seva casa convertida en cendres, marxa del país. Però aquesta història comença molt abans, al 1941, quan la meitat de la població lituana de Jurbakas és assassinada al mig d'un bosc dels voltants. Dos dels besavis d'Agnes van ser presents a la massacre -un disparant l'altre- i, tres generacions després, Agnes ha convertit l'Holocaust i els populismes xenòfobs en el centre de la seva vida. I aquesta obsessió la porta a conèixer Arnor, un neonazi cultivat.

Traduïda a set idiomes i celebrada de manera unànim per la crítica, , Illska. La Maldad, es situa al cor de l'actual crisi de valors europea i explora, a través d'un argument adictiu, la preocupant deriva sociopolitica a Europa.

 

La vida material de Marguerite Duras

El projecte de "La vida material" sorgeix quan per primer cop a la vida Duras es troba impedida d’escriure: té més de setanta anys, pràcticament no hi veu i acaba de concebre dos textos dictant-los al seu molt conflictiu company d’aleshores. L’escriptura s’ha convertit en un camp de batalla on no vol tornar. Per fer-la sortir d’aquest bloqueig, el seu amic Jérôme Beaujour li proposa que enraonin sense objectiu concret i gravin les converses. No és fins al final que ella decideix donar-hi forma de llibre. Organitzat en 48 capítols curts, aquest llibre aborda tota mena de temes: la casa, els homes, l’alcohol, la ciutat, el pànic, la frigidesa, la tele, les mares boges...

 

Parentesco de Olivia Butler

Tot i fer tres dècades de la seva publicació, Parentesco segueix atraient nous lectores amb la seva profunda exploració de la violència i la pèrdua de la humanitat causada per l'esclavitut als Estats Units i per l'impacte, complex i durader, que aquest fet encara produeix en l'actualitat. Parentesco és considerada com una obra essencial dins dels gèneres de ciència-ficció i fantasia feminista i una pedra angular del moviment afrofuturista.

 

A Un vespre al paradís, un nou recull de vint-i-dos contes, hi retrobem l’estil lluminós, la calidesa i l’humor negre propis de la Berlin, i la veu ingènua i lúcida, a voltes crua i desoladora,de les seves protagonistes, sempre dones amb vides complicades i l’ànima immensament lliure. Els relats, la majoria autobiogràfics, salten de Texas a Xile, de les platges de Mèxic als carrers de Nova York, i testimonien l’esperit poc convencional i vital de l’autora, els horrors de l’addicció i de la síndrome d’abstinència, la força irracional de la passió amorosa i la fragilitat del desamor i la solitud.

 

Cosas Vivas de Munir  Hachemi

Cuatro jóvenes españoles (uno de ellos, el narrador, de origen argelino) viajan un verano hasta el sur de Francia para ganar algo de dinero en la vendimia, pero finalmente, después de una serie de peripecias tan patéticas como divertidas, acaban empleándose como temporeros en una de esas empresas biotecnológicas que explotan desde hace décadas el mundo agrario y que, según ciertas teorías, acabarán por arruinarlo del todo. Alta y Baja Cultura, Bolaño y el punk, filosofía y terror, crítica social sin maniqueísmos. Una combinación tan poderosa como arriesgada que, sin embargo, logra hacer visible la amenaza que ocultan algunas capas de la realidad. «Lo real es un territorio salvaje, una selva o un desierto, un lugar del que no se puede hacer un mapa», escribe el propio autor.

 

El crist de nou crucifixat de Nikos Kazantzakis.

Aquesta és la història de quatre personatges a qui encarreguen de representar el paper de Crist i els apòstols al misteri que cada set anys celebren al poble per Pasqua. Els avisen que mentre preparin l’obra hauran de tenir una actitud exemplar, com els personatges que encarnen. I durant aquest procés arriba un grup de refugiats d’una altra vila. Els quatre, irreductibles en la seva actitud exemplar, esdevenen els defensors dels refugiats contra el poble, que se’ls vol treure del damunt. "És una novel·la que ve a dir que l’església és un instrument de poder i que el cristianisme és la veritable revolució"